Oïda dels bebés

El oïda en bebés de 0 a 6 mesos.

Tú no l'has sentit encara, però en bebé ha estat escoltante durant tot l'embaràs. Ha escoltat el constat batec del teu cor. Tot això abans de nàixer.

Els bebé reconeix la teua veu i el seu so el tranquil·litaza. Els bebés estan programats per a prestar atenció a la veu humana. Coneix tots els detalls sobre el sentit de l'oïda en bebés de 0 a 6 mesos.

Durants el part els bebés poden eixir un poc alterats perquè pot quedar un poc de líquid amniòtic que pot tardar uns quants dies a absorbir-se.

Quan el bebé es troba als braços de sa mare, aquest es tranqul·litza amb el teu cor i quan parles el xiquet mou els ulls cap el so de la teua veu. El bebé reconeix més la veu de la mare a causa de l'embaràs, per la qual cosa, el pare deu parlar-li perquè este acabe reconeixent la seua veu.

El llindar d'audició d'un xiquet de bolquers és uns 40 o 50 decibles major que el d'un adult, la qual cosa significa que senten els son alts i en resposta a ells poden sobresaltar-se, plorar, contindre la respiració o deixar de menjar durant un moment.

Els bebés i la música.
La música afecta l'estat d'anim dels adults i també al des bebés. Una melodia lenta els tranquil·litza i els ajuda a preparar-se per a dormir. Una cançó alegra animara a ballar a la mare amb el xiquet en braços. Com el bebé naix amb el sentir de l'oïda molt desarrollat es capaç d'apreciar els sons més complexos de la música. com les pautes sonores  i els ritmes de la música clàssica estan més prop de la melodia de la veu humana que altres tipus de música, els bebés la prefereixen.

El sentit de la vista en els resent nascut

Com veu el xiquet resent nascut?
Podem veure el seu reflex d'orientació el bebé girarà el cap cap al focus de lluminositat (excepte si és tan intens que li molesta, com els molestaria als adults). També el reflex fotomotor, que consistix en el fet que les pupil·les es contrauen quan són il·luminades. El resent nascut és capaç de veure objectes en una extensió de 20 a 30 centímetres i problablement en una escala de blanc, negre i grisos. Un dels primers estímuls visuals que el nounat serà capaç d'interpretar és el rostre de la mare. A més, començarà a associar eixe rostre a una sèrie de sensacions que li podem fer plaents: 
-La veu.
-El tacte.
-Les carícies.
-La calor.
-La sacietat de fam.

A les dos setmanes d'edat mostra interés pels objectes allargats i contrastats amb el fons, és a dir, diferenciats quan el color i lluminositat. El rostre humà reunix estes característiques, per això es fixarà especialment en les cares de què li rodegen.

Es pensa que un dels colors que més li atrau en estes primeres setmanes de vida, tal vegada perquè siga dels primers que comença a discernir, és el roig. Com en estos moments no aconseguix a veure amb claretat, és habitual que encreuament els ulls en una mirada estràbica que ve i desapareix de seguida , ja que no pot enfocar els dos ulls al temps en el mateix lloc. Cap al final del primer mes de vida, el bebé començarà a mostrar un cert interés per l'entorn, encara que la seua atenció se circumcriu a una radi molt limitat i durant un curt periode de temps.

Curiositats del gust.

Curiositats del gust.

• La llengua humana messura uns 10 centimetres de longitud.
• El cervell pot habituar-se als olors, inclús als més horribles. Simplement desconecta i cessen de percebre.
• El nostre olfacte es fa més dèbil a mesura que envellim.
• Les papil·les gustatives funcionen només quan la saliva dissol les substàncies de l'aliment i passa sobre les papil·les.
• Els bebés naixen amb papil·les gustatives per tota la boca. Desapareixen gradualment, quedant reduïdes únicament a la llengua. Les papil·les estan més concentrades en els talls de la llengua.
• Els humans poden distingir entre 2000 i 4000 olors distints, podent arribar-se fins als 10.000 olors.

El gust.

Ainara i Olga.

Rinitis

RINITIS

 

La rinitis és una enfermetat de l'olfacte. La rinitis és una inflamació del revestiment mucós del nas, que afecta a la mucosa nasal i pot ser un símptoma d'al·lèrgia. Ocasiona esternuts, obstrucció de secrecions nasals i a vegades ocasiona falta d'olfacte.


Hi han diferents tipus de rinitis, que poden ser: - Rinitis aguda. 

                                                                            - Rinitis crónica.

                                                                            - Rinitis al·lèrgica.

                                                                            - Rinitis no al·lèrgica.

                                                                            -Rinitis atrófica.

Rinitis Al·lèrgica.

ILUSIÓ ÒPTICA

Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista que ens porta a percebre la realitat de diverses formes. Estes poden ser de càracter fisiològic asssociats a l'efecte d'una estimulació excessiva en els ulls o el cervell (brillantor, color, moviment, etc. Com l'encandilament després de veure un llum potent). Les il·lusions cognitives es dividixen habitualment en il·lusions fictícies (al·lucinacions) on les imatges no són perceptibles amb claretat per l'ull humà, ja que el nostre cervell només pot assimilar una imatge al mateix temps.

En conclusió, el cervell humà només pot concentrar-se en un objecte, per la qual cosa, quan es presenten dor formes en una sola imatge, s'ocasiona confusió i el cervell entra en desorde, amb la qual cosa este porta a vore un altra visió a la vista.

Per exemple:

Curiositats de la pell.

LA PELL HUMANA EN UN INICI ERA FOSCA ?

La pell clara va aparéixer fan tan sols 20.000-50.000 anys. Quan els humans de pell fosca van migrar a climes més freds i van perdre gran quantitat de melanina.


EMPREDENTES DACTILARS IRREPETIBLES.

Els fetus no desenrotllen totalment les emprentes dactilars fins als tres mesos de gestació. Tots posseïm empremtes digitals irrepetibles, ni tan sols els bessons tenen les mateixes empremtes.

LES PRIMERES UNGLES VAN APARÉIXER FA 55 MILIONS D'ANYS.

Segons un estudi realitzat en la Universitat de Florida, quan van aparéixer fa més de 55 milions d'anys en primats de grandària molt reduït estes estructures van ajudar als nostres avantpassats a millorar el tacte en els dits, així com la capacitat d'arrapar i d'agafar-se.

Ungles d'un primat.

Emprenta dactilar.

Pell fosca i clara.

La evolució de l'oïda.

LA EVOLUCIÓ DE L'OÏDA. ELLES DISTINGUEIXEN MÉS SONS, PERÒ ELLS S'ORIENTES AUDITIVAMENT.

• V.P.S: vibracions per segons.

L'oïda externa dels humans primitius era molt similar al dels gossos, els gats  i caballs. L'oïda d'un gos es capaç de percibir sons ultrasònics que els èssers humans no captem. Hi ha estudis que l'oïda canina pot detectar fins 50.000 v.p.s i en alguns casos la xifra pot ascendir a les 100.000 v.p.s.

Oïda externa canina.                       Oída externa humana.

• Un bebé pot detectar fins 30.000 v.p.s.
• Un adolescent pot detectar fins les 20.000.
• Una persona de 60 anys 12.000 v.p.s.

ELLA TAMBÉ TÉ UN OÏDA MILLOR

Les dones tenen més oïda que els homens i també una millor capacitat per a distingir sons aguts. El cervell d'una dona està programat per a escoltar el plor d'un bebé en la nit. Si un gatet està maulant, la doina serà la primera en sentir-lo, però no sabrà com arribar a ell, mentre que l`home, gràcies al seu sentit espacial i orientatiu li podrà dir exactament on està.

Una dona i un home.

Les dones tenen una major sensibilitat per a diferenciar les tonalitats en el volumen de la vue, de manera que poden sentire els canvis emocionals en xiquets i adults. Per consegüent, les probabilitats demostren que hi ha huit dones que saben cantar afinant per cada home que té la mateixa aptitud musical.

Els experiments amb bebés mostren que les xiquetes són el doble de sensibles als sons aguts que els xiquets. D'aquesta manera s'explica el perquè les xiquetes es tranquilitzen més que els xiquets. La gran capacitat auditiva de la dona contribueix a la denominada "intuició femenina" , explica la facultat que posseïxen per a llegir les conversacions entre línies.