La evolució de l'oïda.

LA EVOLUCIÓ DE L'OÏDA. ELLES DISTINGUEIXEN MÉS SONS, PERÒ ELLS S'ORIENTES AUDITIVAMENT.

• V.P.S: vibracions per segons.

L'oïda externa dels humans primitius era molt similar al dels gossos, els gats  i caballs. L'oïda d'un gos es capaç de percibir sons ultrasònics que els èssers humans no captem. Hi ha estudis que l'oïda canina pot detectar fins 50.000 v.p.s i en alguns casos la xifra pot ascendir a les 100.000 v.p.s.

Oïda externa canina.                       Oída externa humana.

• Un bebé pot detectar fins 30.000 v.p.s.
• Un adolescent pot detectar fins les 20.000.
• Una persona de 60 anys 12.000 v.p.s.

ELLA TAMBÉ TÉ UN OÏDA MILLOR

Les dones tenen més oïda que els homens i també una millor capacitat per a distingir sons aguts. El cervell d'una dona està programat per a escoltar el plor d'un bebé en la nit. Si un gatet està maulant, la doina serà la primera en sentir-lo, però no sabrà com arribar a ell, mentre que l`home, gràcies al seu sentit espacial i orientatiu li podrà dir exactament on està.

Una dona i un home.

Les dones tenen una major sensibilitat per a diferenciar les tonalitats en el volumen de la vue, de manera que poden sentire els canvis emocionals en xiquets i adults. Per consegüent, les probabilitats demostren que hi ha huit dones que saben cantar afinant per cada home que té la mateixa aptitud musical.

Els experiments amb bebés mostren que les xiquetes són el doble de sensibles als sons aguts que els xiquets. D'aquesta manera s'explica el perquè les xiquetes es tranquilitzen més que els xiquets. La gran capacitat auditiva de la dona contribueix a la denominada "intuició femenina" , explica la facultat que posseïxen per a llegir les conversacions entre línies.